Veure vídeo play_circle_filled

Miguel Torres: “Preservar la fertilitat dels nostres sòls és preservar la terra per a les generacions futures”

Miguel Torres Maczassek, cinquena generació de Família Torres, va participar al Primer Simposi de Viticultura Regenerativa, celebrat a Vilafranca del Penedès el passat mes de juny. Aquí resumim la seva ponència titulada 'Viticultura regenerativa i canvi climàtic'.

Com diu Miguel Torres, “fa temps que practiquem la viticultura ecològica perquè ens agrada la terra i som un celler familiar que volem deixar-ho tot el millor possible per als que vinguin”. Però el punt d'inflexió per a la família Torres va ser el 2008, quan van prendre consciència del canvi climàtic. Alguna cosa estava passant a la vinya, amb la pujada de temperatura, les sequeres, l'avenç de la maduració del raïm, la pèrdua de l'acidesa, etc. I van passar a l'acció.

Van iniciar un pla ambiciós amb l'objectiu d'adaptar-se i reduir les emissions tant pròpies com les dels proveïdors. Era un compromís que incloïa projectes per generar energies renovables, millorar l'eficiència energètica, optimitzar els recursos hídrics i crear reservoris per fer front a sequeres extremes, plantar arbres “perquè sabem que és una forma de fixar aquest CO² atmosfèric”, i fins i tot reutilitzar el CO² de la fermentació del vi. I amb tot això, han aconseguit la seva empremta de carboni un 34% el 2020 respecte al 2008.

Però Miquel mirava les vinyes i tenia la sensació, tot i ser ecològiques, que alguna cosa no s'estaven fent bé, que hi havia espai per millorar. Els signes d'erosió del terra eren evidents. Fins que Allan Savory li va obrir els ulls. I van començar el viatge cap a la regenerativa. “L'única forma que coneixem de segrestar el carboni atmosfèric són les plantes, que poden tornar a fixar el carboni a terra”. Per tant, l'objectiu de Familia Torres es va dirigir cap allà, a com recuperar la fertilitat a terra.

El punt de partida era entendre els terres, analitzar-los i començar. Van fixar l'objectiu de transformar 500 hectàrees de vinya ecològica en cinc anys, que inclouen les seves finques més emblemàtiques com Mas La Plana, al Penedès, i Mas de la Rosa, al Priorat. Miguel admet que cal dedicar molt de temps, que els canvis són lents però en poc temps es percep com la natura va prenent el control; les vinyes es veuen més verdes, amb cobertes espontànies, a primera vista s'aprecia més vida.

La regeneració del sòl queda reflectida a l'equilibri dels cercles 3M: minerals, matèria orgànica i microorganismes. Per això, els sòls han d'estar coberts al 100% la major part de l'any, per incrementar els microorganismes i segrestar el carboni. Altres aspectes que comenta Miquel Torres de cara a la nova viticultura concerneixen com utilitzar els animals en el procés, l'adaptació de la maquinària agrícola, per a les primeres fases, i la gestió holística per incrementar la biodiversitat com: corredors biològics, insectaris, zones d'hort, plafons d'abelles, etc. Tot això sense oblidar la interacció amb la fauna del voltant.

Però el més important, segons Miquel, són les persones. Per això van crear un equip transversal per compartir coneixements i aprendre els uns dels altres. Perquè l'adopció de la viticultura regenerativa ha de venir per autoconvenciment, no pas per imposició.

La viticultura regenerativa holística captura el CO², redueix l'erosió, disminueix la degradació, redueix la temperatura i augmenta la retenció de l'aigua del terra. Aquesta darrera pot tenir riscos per gelades, o per no gestionar bé els temps i les cobertes. Però el vi reflecteix millor la fertilitat del terra i, anys de sequera, es poden obtenir vins més elegants”. No hi ha un manual perfecte per a la viticultura regenerativa, cal experimentar i els resultats poden ser a llarg termini per a un model de viticultura on el cicle i la fixació del carboni són fonamentals.

I conclou Miguel Torres amb una dada: “Al món hi ha 7.400.000 hectàrees de vinyes, ia mi m'agradaria que entre tots féssim l'exercici de somiar, què passaria si a totes es fes viticultura regenerativa i gran quantitat de CO² tornés a els sòls?” I s'acomiada amb la frase següent: “Som una empresa familiar i tenim un tresor que és la terra. Preservar la fertilitat dels nostres sòls és preservar la terra per a les generacions futures”.

L'Agricultura Sintròpica i la seva Aplicació a la Viticultura Regenerativa: La Fusió de Sabiduria Ancestral i Ciència Moderna

L'agricultura sintròpica ofereix una metodologia sostenible per a la viticultura, prometent equilibri entre producció i regeneració ecològica en resposta als desafiaments ambientals

Quantificar el segrest de carboni del sòl a partir de pràctiques agrícoles regeneratives en cultius i vinyes

L'agricultura regenerativa té l'objectiu d'augmentar el segrest de carboni del sòl amb beneficis per a la salut humana i dels ecosistemes. Però l'eficàcia d'algunes pràctiques regeneratives per augmentar el segrest de carboni no està clara

Konrad Schreiber: “La sostenibilitat no és el creixement ni el decreixement, sinó un cicle que funciona eternament, el cicle de la vida”

En Konrad és un dels principals referents francesos de l’agricultura del carboni. En la seva entrevista parla de sòls vius i ofereix una mirada innovadora al que coneixem com la biodiversitat i el canvi climàtic.

Es presenta Acadèmia Rústika l’escola rural amb formació en el món agrari i empresarial

El Penedès tindrà a partir del 2024 una escola rural compromesa amb l’excel·lència i la sostenibilitat.