La regeneració dels sòls i els crèdits de carboni centren el V Simposi de Viticultura Regenerativa

El 5è Simposi de Viticultura Regenerativa ha reunit experts en gestió del sòl i captura de carboni al Vinseum de Vilafranca del Penedès per mostrar com aquest sector pot ajudar a frenar la crisi climàtica. Impulsat per l’Associació de Viticultura Regenerativa i l’INNOVI i celebrat el dijous, 12 de juny, l’acte ha dut veus autoritzades per explicar estratègies perquè el conreu de la vinya tingui un impacte positiu en el balanç global de carboni.

Presentat per Eloi Montcada, Clúster Manager d’INNOVI, la benvinguda institucional ha anat a càrrec de l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Francisco Romero, i el director general de l’INCAVI, Joan Gené, que han destacat la «visió» de posar en marxa el Simposi en el seu moment, mostra de “la vitalitat i el compromís del sector”. La presidenta d’INNOVI i sòcia fundadora de l’Associació de Viticultura Regenerativa, Mireia Torres, ha apuntat que l’entitat ja té 125 socis a gairebé una desena de països. Una xarxa col·laborativa que fomenta pràctiques sostenibles seguint «un dels millors models agrícoles i el que té més sentit en un context de canvi climàtic».

Ser negatius en carboni, una capacitat única

El doctor en Agronomia Luis López Bellido ha encetat les ponències destacant el potencial enorme de l’agricultura per emmagatzemar carboni, capacitat que en fa un sector econòmic únic. Al sòl n’hi ha entre 2 i 3 vegades més que a l’atmosfera i la vegetació, però les pràctiques del segle XX han malmès aquest sistema natural i cal millorar-ne la gestió per recuperar capacitat capturadora. L’objectiu és que cada hectàrea cultivada retiri entre 0,8 i 4,5 tones l’any de CO2 equivalent, i per això cal conèixer els mecanismes complexos que regeixen el carboni orgànic. Així, posant la ciència al servei de les pràctiques agrícoles, es pot aconseguir que el sector emmagatzemi més carboni del que emet.

Els crèdits de carboni, un assumpte complex però amb potencial

El cap del Servei de Polítiques Transversals i Acció Exterior del Departament d’Agricultura i exdirector de l’Oficina del Canvi Climàtic, Salvador Samitier, ha abordat un aspecte molt important de l’acció contra el canvi climàtic: els crèdits de carboni, un «sistema de comerç» que pot ser útil davant la crisi però que és altament complex.

Un crèdit de carboni es defineix com 1 tona de CO2 equivalent. No obstant això no tots són iguals, ni per com s’han generat –reducció, absorció...– ni per com s’han certificat –amb més de 90 metodologies acceptades però no harmonitzades–, ni per l’origen geogràfic –els mecanismes fisicoquímics de captura de carboni no són els mateixos arreu–. A més, hi ha dos grans mercats desconnectats, si més no de moment: el dels crèdits obtinguts per compliment de normatives i el dels obtinguts per pràctiques voluntàries.

L’estandardització, la clau dels crèdits de carboni del futur

Com han remarcat tant Samitier com el biòleg Carlos Alberto Torres i l’enginyera agrònoma Diana Jiménez, del centre BETA de la Universitat de Vic, calen mecanismes unificats per evitar doble comptabilitat de crèdits, certificacions equivalents i garantir tant la rendibilitat dels crèdits com la seva durabilitat en el temps. A més, també cal assegurar que no es generen perjudicant altres aspectes del medi ambient ni tampoc incomplint drets laborals i humans.

Amb uns actors financers cada cop més actius i una demanda creixent de crèdits d’origen natural –boscos i agricultura–, això és especialment important. L’agricultura regenerativa té avantatges en la cadena de subministraments i el sòl: redueix directament la petjada de carboni, enforteix la relació amb els proveïdors, millora la imatge i fidelitza consumidors, compleix la normativa, dona avantatge competitiu i pot generar crèdits i per tant ingressos extra. Per aprofitar aquesta oportunitat, des de BETA investiguen com augmentar la fertilitat del sòl, quantificar el carboni emmagatzemat, promoure l’estandardització i crear un marc clar i fiable per al mercat de crèdits de carboni del futur.

Restaurar els sòls ens donarà conreus més sans i resistents

La darrera part del Simposi s’ha centrat en al sòl i els mecanismes per regenerar-lo. Les tècniques i els objectius són compartits: reduir el llaurat, evitar els pesticides, integrar la ramaderia als conreus i augmentar la presència de carboni al sòl, restaurar el cicle biològic dels nutrients i millorar la percolació de l’aigua. A més de la idea, que ha sobrevolat totes les ponències, del One Health: la salut dels microorganismes és la base d’una cadena que beneficia les plantes, els animals i els humans.

La microbiòloga Isabella Tomasi ha obert el bloc anunciant una nova tècnica que suposa «salts qualitatius molt interessants» en la salut de les arrels i les plantes basada en l’equilibri pH/potencial redox del sòl.

Respirar oxida, també en el cas de les plantes. Però l’oxidació es pot reduir —i amb ella, els efectes de l’estrès fisiològic— si la planta rep més energia solar i si el sòl que l’envolta manté un equilibri adequat entre el pH i el potencial redox. Un pH neutre lleugerament alcalí (entre 7,2 i 7,5) i un potencial redox reduït (entre 430 i 450 mV al sòl) són les condicions ideals per afavorir una fisiologia vegetal resilient i activa. Aquesta combinació afavoreix l’activitat microbiològica beneficiosa, estimula la síntesi de compostos orgànics i reforça les defenses de la planta.

Els sòls amb aquestes característiques, a més, contenen més oligoelements, enzims, vitamines i antioxidants naturals, que no només contribueixen a la vitalitat de la vinya, sinó que també poden reduir les emissions de carboni de les plantes.

Tomasi aposta per l’ús de bioestimulants lactofermentats o compostos rics en matèria orgànica, com a eines per corregir desequilibris i estimular l’activitat de la microbiota.

Estudis en curs

La investigadora Amaia Nogales de l’IRTA ha parlat del paper dels fongs micorrízics, que estableixen simbiosis amb les arrels i els aporten nutrients i aigua a canvi de compostos de carboni. Són fonamentals en el funcionament d’un sistema viu: augmenten la resistència de les plantes als patògens i les sequeres, redueixen la mortalitat després de plantar i replantar, donen estructura i estabilitat al sòl... Els micelis d’aquests fongs permeten el desenvolupament de microorganismes que ajuden la planta: bacteris promotors del creixement vegetal, descomposadors de matèria orgànica, fixadors de nitrogen o fongs beneficiosos. A més, aturen la proliferació de fongs patògens i permeten que les arrels creixin més i millor.

Les pràctiques d’agricultura intensiva, però, destrueixen aquests fongs i alteren els cicles biològics del sòl. És per això que Nogales ha presentat els primers resultats d’un estudi en curs sobre la inoculació de fongs i la combinació amb cobertes vegetals per millorar la micorrizoesfera, entre els quals destaca l’augment de la presència de fongs beneficiosos. Un treball que es complementa amb Regenera.cat, un projecte del CREAF que ha estat explicat per Xavier Domene. En aquest cas, s’orienta a la millora de la biodiversitat dels sòls d’una manera més general, tant en superfície com a l’interior: depredadors de plagues, pol·linitzadors... Això també s’ha d’aplicar als hàbitats adjacents, beneficiant els conreus com a part d’un gran ecosistema.

Un manual de bones pràctiques

Els doctors Marc Viñas i Felicidad de Herralde, de l’IRTA, han tancat el Simposi parlant de Vitiregenere, un projecte en el que ha participat Família Torres i que avalua i valora l’aplicació de la viticultura regenerativa amb paràmetres fisicoquímics i de diversitat microbiana del sòl. Les conclusions inicials mostren tendències positives en diversos indicadors, entre els quals la capacitat de segrest de carboni. Caldrà, però, més temps per veure’n l’abast i també com les condicions concretes de cada sòl condicionen l’efectivitat de cada tècnica.

Com a primera passa, han presentat un manual de bones pràctiques que ja està disponible i que conté indicacions per a qui vulgui orientar la seva activitat agrícola a aquest model més sostenible i que promou la regeneració del sòls i la captura de carboni.